Never Forget

L’11 de Juliol queia en mans de l’exèrcit dels serbis de Bòsnia la ciutat de Srebrenica, declarada zona segura per part de l’ONU.

Milers de refugiades i refugiats d’ètnia musulmana fugiren en direcció a la fàbrica de bateries de Potocari, a 5km de la ciutat. La seva intenció no era cap altra que buscar la protecció dels cascos blaus holandesos, que tenien allí la seva base.

Però inexplicablement aquell 11 de juliol de 1995 les tropes de la ONU donaven l’esquena a 25000 persones i les entregaven als radicals txètniks comandats per Radko Mladic.
Homes i dones foren separats. Aquestes darreres obligades a marxar en un autobus, expulsades de la seva terra, allunyades dels seus fills i marits.

Els qui es quedaren no van tenir la mateixa sort. En els dies que seguiren foren assassinades 8000 persones, la immensa majoria homes d’entre 15 i 70 anys, en el que és el genocidi més gran ocorregut a Europa després de la 2a Guerra Mundial. I tot davant la passivitat vergonyosa dels governs occidentals.